Maïa Vidal utilitza violins, acordió, guitarra, percussió, instruments de joguina i la seva excel·lent i captivadora veu per a compondre un univers sonor únic. Filla de pares francesos i germano-japonesos, nascuda als Estats Units i resident a Barcelona, París i Nova York, Maïa no és una cantautora més. És capaç d’aglutinar estils molt diversos en el seu ampli diccionari musical i és fan tant del grup punk rock Rancid (va publicar un EP de versions del grup), com d’altres estils que barreja amb habilitat, com la música de carrer francesa, amb tocs de Camille o Feist, sonoritats a la Yann Tiersen, espurnes de valsos i cançons de bressol, ritmes de guitarra d’indie-rock i una varietat inusual d’estils.

God is my bike (Crammed Discs/Karonte, 2011) és el seu sorprenent àlbum de debut que va ser enregistrat a Barcelona. Giuliano Gius Cobelli ha coproduït el disc i toca la trompeta i la bateria. Marc Ribot toca la guitarra en dos temes i Maïa canta i toca la resta d’instruments.

Després del concert de Maïa Vidal, la música es traslladarà a l’espai Sapore on podrem gaudir de la música que oferirà Josep Torrent, amb el seu personal repertori.

Maïa Vidal, veu, acordió, guitarra, percussió, instruments de joguina
Simón Beaumont, guitarra elèctrica, mandolina, xilòfon, trompeta, percussió

La creació gastronòmica de Montse Estruch es fonamenta sobre la base de la cuina tradicional catalana que va aprendre de la seva mare en els primers temps de negoci familiar a El Cingle, a Vacarisses. En aquest temps, Montse Estruch va assolir un sòlid substrat en què ja destacava la cura per un producte impecable. A la sala, el tracte sol·lícit i proper al client que va aprendre del seu pare Jaume va establir els seus principis.

La seva cuina es nodreix també de les seves experiències al costat de grans xefs i dels seus viatges pel món. El seu treball es coneix també com la “cuina de sensacions”, és a dir, la cuina entesa com un tot en què, no només el plat, sinó també l’ambient, el tracte, les olors, els colors, la decoració...juguen un paper crucial en la construcció del plaer de menjar.

Un dels seus segells més personals és l’ús de les flors: una síntesi perfecta de color, fragància i delicades, un símbol de la feminitat i l’elegància que caracteritzen Montse Estruch.