El restaurant Molí de l’Escala s’ha situat en els darrers anys com a un dels establiments de referència, clarament vinculat al seu entorn més immediat, el municipi de l’Escala i l’Empordà. El seu segell de qualitat és el producte, de proximitat i de temporada, clar protagonista de la seva cuina.
El restaurant, propietat de la família Jacas – Ballesta, està situat en un espai emblemàtic, on tradició i modernitat formen una conjunció perfecta. Al Molí de l’Escala hi perviu l’essència d’un antic molí fariner amb 23 segles d’història. A més, a l’edifici s’hi conserva l’empremta del passat grecoromà d’Empúries. Un llegat que s’ha preservat i integrat en un establiment plenament del segle XXI.
El caràcter històric del Molí de l’Escala es manté viu. A l’entorn i a l’interior de l’establiment, s’hi conserven restes de passats més immediats i d’altres més remots. La Via Heraclea, la primera gran via de comunicació del que actualment es coneix com a comarques de Girona i que s’utilitzava per unir la península italiana amb la Ibèrica, creua encara ara la finca on està situat el restaurant.
A pocs metres del Molí, s’hi poden veure les restes de l’ermita preromànica de Sant Vicenç de les Corts, que es va construir entre els segles VI i VII, i que va donar nom al molí del barri de les Corts, on està situat el restaurant.
Del molí, propietat dels Marquesos de Dou, se’n té constància ja l’any 1.100 i, abans de convertir-se en restaurant, se sap que al segle XVII era un molí arrosser i que posteriorment i fins a finals del segle XIX, la seva activitat es va centrar en la farina i la farinada per als animals. A finals del segle XIX, gràcies a la inquietud del Marquès de Dou, el molí es va convertir en una central elèctrica i aquest fet va suposar un revulsiu per al poble de l’Escala. El 29 d’octubre de 1895 arriba la llum a l’Escala i es converteix en un dels primers pobles catalans a tenir enllumenat públic en tot el nucli urbà, que proveïa el Molí de Sant Vicenç.
Per als escalencs, el Molí ha estat una referència indubtable al llarg de la història i la família Jacas-Ballesta ha sabut conservar aquest llegat fins a l’actualitat, des que va adquirir l’establiment l’any 1982. Una referència que també va tenir en compte l’escalenca universal Caterina Albert (1869-1966), que escrivia sota el pseudònim de Víctor Català. L’autora de Solitud sembla que hauria visitat el molí abans d’escriure el monòleg La infanticida, amb què va guanyar els Jocs Florals d’Olot l’any 1898.
